vi får se hur detta slutar,, men nu åker vi iallafall mot Uppsala..

må gott kram molle

Salam Kamerad!!!!

Foto-foto jaman OSKM nih, waktu kunjungan ke himpunan. inget nggak... ???? aroma os sudah mulai terasa dari sejak saat itu. jurusan laen ke himpunannya ga pake lari kita udah pake lari dan meneriakkan yel-yel (keren juga sih sebenernya!!). udah disuruh nunduk, makan nggak lambat, dan balik lagi ke acara oskm dengan lengan baju yang dilinting.

En bild från Knuthöjdsmossen i Västmanland, en tidig morgon i augusti 1995. På kameran sitter 800mm. Filmen var Fujichrome Velvia 50.

Bilden har jag använt i ett antal olika föreläsningar upp genom åren. Den har publicerats en gång, men har med åren hamnat allt djupare i arkivet.

Tycker fortfarande om bilden, men känner även att den är lite för enkel. Men vad tycker ni?

O Instituto Tcheco de Estudos do Totalitarismo mirou no ventilador e jogou com força: seu conterrâneo Milan Kundera, autor de "A Insustentável Leveza do Ser", obra pioneira no retrato da barbárie soviética, teria denunciado à polícia secreta comunista um estudante há mais de cinco décadas. Por causa de Kundera, o acusado – ex-piloto que havia desertado –, supostamente foi condenado a mais de duas décadas. Acabou pagando por 14 anos com trabalho forçado em uma mina de urânio.

O episódio teria ocorrido em 1951, quando Kundera começava a decolar na carreira. Havia escrito "Risíveis Amores".

Kundera, que vive hoje na França, negou todas as acusações e disse desconhecer o episódio.

setelah Sorta Marissa, Juara mengarang Fatwa Center, Sabtu kemarin Sri Damayanti juara harapan 1 Keterampilan Bahasa Indonesia se DKI Jakarta, terima kasih Ibu Lilik Maesaroh, Ibu Masnur Tampubolon dan semua yang support, semoga bisa memacu yang lain untuk berprestasi.

Selamat pagi, apa prestasi Anda hari ini?

En un post anterior, cuando mostré la bandera Argentina y el Obelisco, comenté que había visto una pequeña manifestación. Dicha manifestación estaba llevada a cabo por un grupo de humanistas cuyo mensaje era el de “No Violencia”.

Mientras le estaba sacando fotos a la bandera Argentina y esperando a que el viento la desplegara del todo, empecé a escuchar gente cantando y tocando unos tambores. Cuando miré para abajo a ver qué pasaba vi este grupo de gente vestida con ropas naranjas. Obviamente no desperdicié la oportunidad para sacar unas fotos.

Saqué algunas fotos desde la distancia y después me acerque para sacar algunas más de cerca ya que vi que el ambiente era tranquilo. Lo más gracioso fue que cuando empecé a sacarle fotos a las dos personas que tenían la bandera que dice “Humanistas No-Violencia”, se pusieron a posar y esperar a que les saque la foto. ¡Seguro que se pensaron que era de alguna revista o diario!

Además de toda esta gente vestida con atuendos naranjas y cantando cosas contra la violencia, también tenían un Dragón chino. No sé por qué ni que tiene que ver, pero bueno, ahí estaba. Se puede ver el dragón en la tercera foto de este post.

Mientras les sacaba fotos, tenía la sensación de que la gente me estaba mirando como si fuera un periodista o algo así. Al final me sentí como uno.

Después de unas cuantas fotos se me había acabado el tiempo de mi almuerzo y me tuve que volver a la oficina, a solo una cuadra y media de ahí.

A pesar de que estas imágenes no son del estilo "artístico" que siempre subo, esta bueno probar algo distinto.

Saludos!
Gabriel

E non dite che non sono coerente al Clan.....altro che le vostre foto da frocetti......

Daar kon zeker wat  meer van komen ...
Vandaag zette ik men knutselwerk verder...Met de volgende beelden als resultaat.
Er beginnen nog meer ideeën te borrelen in men hoofd ...
Zodus , laat ons dit bekijken als men kladwerk...
en hopelijk ...to be continued.

Evergreen is zowel de naam van men "topliedje" van vandaag ( http://www.deezer.com/track/584978 )
als men eerste werkje hieronder!
En , als tweede "the butterfly effect"

Cheers!

Elle.

Många hävdar bestämt att städer som Stockholm bara är asfalt, betong och bilar. Jag tror att den här bilden bevisar motsatsen. Allt som behövs är lite fantasi, en dag med bra väder och voilà - en lite ovanlig bild av en del av Sveriges huvudstad.

Någon gång måste jag ju lära mig att behärska det också. I förra veckan köpte jag ett makroobjektiv i present åt mig själv och nu håller jag på att skaffa mig erfarenhet av det. Jag har redan lärt mig att det ska helst inte blåsa när man använder det, för grenar och blommor rör sig i vinden och med ens var skärpan borta. Målet är att ha hyfsad erfarenhet inför nästa sommar, så se bilderna som experiment och övningar.

Mõni aeg tagasi läksid mul reaalsus, unenäod ja unistused segamini, oli ainult mingi keerlev sündmustik, mingi paitav, mu armuke elu. Sellele järgnenud hommikul ärkasin  vara. Kuidagi hästi sujuvalt, raske  oli eristada üht olekut teisest, ja sellest millestki ilmselt unelaadsest ma  pigem libisesin vaikselt tõusva päikese valgusesse rohelist teed jooma. Omapäraselt soe tunne oli. Lõpuks ei jäänud muud üle kui panna selga suur kaharalt lehviv lilleline seelik ning lasta sel tantsida mu valge jalgratta tuules, saatjaks merelt vastusillerdav hommikune päike.  Mingi uskumatus asjade käigu nauditavuse ootamatusse viisi.

Sõidan varahommikuselt tühjadel teedel, sees õrnalt armas tajutavus. Viimase kaheteistkümne tunni sündmustest kees kokku gurmaani-klassi heaollakompott. Etteplaneerimatu. Mitte selline roog, mida kaks päeva varem juba mõtteis küpsetad ja mille jaoks varakult häid toiduaineid otsima lähed.. just selline, et lähed  õhtul kööki kindla teadmisega, et midagi head süüa seal pole ja siis avastad kapi taganurgast unustatult ammu varuks ostetud paki kuskussi ja sügavkülma viimasest sahtlist parima segu külmutatud köögivilju ning teed neist mingi toidu, mis tänu vähestele ootustele (sest sa teadsid, et sul valitseb köögis peaaegu tühjus), valmistamise lihtsusele ja positiivsele üllatusele maitseb just eriliselt hästi. Toimunu oli täpselt selline tühjast köögist suhu kukkunud kuskuss köögiviljadega.

Mis sellest oli päris, mis unes, mis unistusteis? Kas tõesti.. oli kõik päriselt? Mu kaharalt lehviv lilleline seelik tantsib hommikupäikeses mu valge jalgratta tuules ja mu blondide juuste vahelt vilksatab õrnarmast soojust tajuv naeratus.

]]> http://hannachrister.wordpress.com/?p=250 Mon, 13 Oct 2008 21:12:03 +0000 hannachrister http://hannachrister.lv.wordpress.com/2008/10/13/symfoni-fika/ Det var kändistätt under fikat häromdagen...

(Det var ett litet café...)